(Dimarts, 4 gen.) L’ampliació de les garanties obligatòries dels béns de consum de dos a tres anys va entrar en vigor dia 1 de gener de 2022. A partir d’aquesta data, a més, també incrementa, de 5 a 10 anys, el temps mínim en què els fabricants estan obligats a disposar de peces de recanvi una vegada que el producte deixa de fabricar-se. Són dues de les novetats principals que recull la normativa de consum, amb la qual el departament dirigit per Alberto Garzón fa un pas més en l’estratègia de foment de l’economia circular i incrementa la durabilitat dels béns.
Amb l’objectiu d’aconseguir patrons de consum més sostenibles, lluitar contra l’obsolescència i reduir l’impacte mediambiental, el ministeri ha incorporat la durabilitat dels productes com a criteri objectiu perquè el consumidor avaluï si està conforme o no amb la compra.
Així, quan un bé no tingui la durabilitat que l’empresa i el consumidor hagin pactat a través del contracte de compra, el client podrà triar entre la reparació o la substitució. A més, atès l’auge del comerç en línia, Consum ha inclòs nous drets per als consumidors i usuaris de subministraments de continguts o serveis digitals.
Per primera vegada, gràcies a aquesta reforma de la Llei General per a la defensa dels consumidors i usuaris, queden recollits els contractes en què l’usuari no paga un preu, però sí que facilita les dades personals a canvi d’un servei. Això vol dir que, des de demà, seran considerats subministraments de continguts els programes informàtics, aplicacions, arxius de vídeo, arxius dàudio, arxius de música, jocs digitals, llibres electrònics o altres publicacions electròniques.
Els serveis digitals són tots aquells que permeten la creació, tractament, accés o emmagatzematge de dades en format digital. Això inclou els programaris dintercanvi de vídeos i àudio, així com qualsevol altre tipus dallotjament darxius, el tractament de textos o els jocs que sofereixin en lentorn online, les xarxes socials, el correu electrònic i els serveis de missatgeria instantània.
La reforma estableix normes simples i clares sobre les modalitats i el moment de complir l’obligació de subministrament dels continguts o serveis digitals per part de l’empresari. Des de demà, per tant, es considerarà que els continguts o serveis digitals estaran disponibles o accessibles quan hagin arribat a l’entorn del consumidor i usuari i no caldrà cap altre acte de l’empresari perquè els pugui utilitzar conforme al contracte.
Atès que aquests continguts o serveis en línia s’ofereixen en format digital, el subministrament no haurà de requerir, en la major part de les situacions, de cap termini addicional al lliurament. D’aquesta regulació en queden exclosos els programes lliures i de codi obert, en què el codi font es comparteix obertament i els usuaris poden accedir lliurement al programa.
Manca de conformitat i garanties comercials
D’altra banda, la nova normativa amplia de tres a cinc anys el termini de prescripció per exercir els drets que té el consumidor quan no està conforme. A més, incrementa el termini dinversió de la càrrega de la prova per acreditar la falta de conformitat, passant de sis mesos a un o dos anys, en funció de lobjecte contractual.
Això vol dir que, durant aquest període, el consumidor o usuari només ha de demostrar que el bé, el contingut o el servei digital no és conforme a allò acordat, sense necessitat, com fins ara, de demostrar la seva manca de conformitat en el moment del lliurament. Per oposar-se a la reclamació del consumidor o usuari, l’empresari ha de demostrar que la manca de conformitat no existia en aquell moment.
Finalment, per evitar que els consumidors siguin induïts a error, des d’aquest dissabte les garanties comercials que s’inclouen a la publicitat associada prevaldran sobre les de la declaració de garantia legal si són més beneficioses per al consumidor.